Un menor roman lligat al llit a la secció terapèutica del centre de reeducació Tierras de Oria d'Almeria. Demana aigua entre gemits de dolor. Uns educadors del centre ho enregistren amb el mòbil i difonen les imatges per a denunciar la situació. Actualment (1) s'enfronten, després d'haver sigut acomiadats, a entre 3 i 5 anys de presó. En el centre madrileny de "readaptació psicosocial" Picón del Jarana claven a menors en cel·les d'aïllament fins que acaben «pixant-se i cagant-se damunt». A la secció terapèutica, els menors són despullats i posats contra la paret per a ser arruixats amb aigua freda a pressió en ple hivern. Després, són nugats al llit.
A l'Estat espanyol hi ha 82 centres de reeducació, en els quals habiten 4.182 menors, segons les dades del 2017 —les últimes de que disposem. El 57% d'aquests centres estan en mans d'entitats privades, moltes d'elles sorgides arran de l'aplicació de la Llei del Menor en l'any 2000, que va permetre privatitzar la gestió d'aquest tipus de centres. Les entitats s'encarreguen tant de la construcció del centre com de la seguretat, els serveis de neteja, el menjar, etc. formant tot un autèntic entramat empresarial al voltant dels menors.
La contenció mecànica és, a hores d'ara, encara legal a l'estat espanyol, a l'estar contemplada per l'article 59.2 de la Llei del Menor, sempre «per evitar actes de violència o lesions, actes de fuga i danys en les instal·lacions del centre o davant la resistència activa o passiva a les instruccions del personal». Un menor pot, de fet, acabar nugat a un llit per negar-se a participar en alguna activitat del centre... o en alguna activitat escolar. El professor-educador ha d'anar en compte amb les notificacions, atès que aquestes poden tindre conseqüències desmesurades per als interns —per exemple: una simple notificació negativa pot comportar tota una vesprada de peu.
El 28 de novembre de 2011, un menor internat al Tierras de Oria per un delicte informàtic demana no participar en la classe d'educació física al·legant dolors de ciàtica. En el moment li donen permís, però per la nit el coordinador ordena restar-li crèdits i retirar-li la televisió per no haver fet la classe. L'intern sol·licita parlar amb el coordinador, però al negar-li la possibilitat de debatre el que ha passat, decideix romandre fora de l'habitació com a protesta per una sanció que considera injusta. Al cap d'una hora, arriba el coordinador a la secció: «No em toques els collons i entra ja o dormiràs ací fora». L'intern es nega, el coordinador se'n va i torna al cap de dues hores, l'agafa del braç esquerra i del coll, tot deixant-lo sense respiració i l'arrossega dins l'habitació. El colpeja fort en la cama esquerra, perd el coneixement i desperta en l'habitació pixat i amb dolors. Una volta ha recuperat el coneixement, el subdirector el porta a l'habitació de consulta, on la infermera fa una exploració dels danys en presència del subdirector i del coordinador. A l'observar els morats al braç i la cama, afirma que es podrien tractar d'autolesions i no deixa constància a l'informe. El subdirector el porta després a la sala d'audiències i li diu somrient: «Estava preocupat perquè pensava que t'havíem deixat alguna marca al coll, però ja veig que no, així que fes el que vullgues, ningú no et creurà. El delinqüent ací eres tu». Els dos dies següents els passa a l'habitació d'aïllament, assegut a una cadira i sense poder dormir per la nit degut a la intensitat del llum fluorescent. Després encara es passa dos dies més tancat a la seua habitació. El Defensor del Poble Andalús, al rebre la denúncia, recomana al centre l'adopció de mesures «per a garantir que l'aplicació de la separació de grup i contenció mecànica es limite al temps absolutament indispensable» i demana a l'Administració que dóne instruccions al centre per a reduir la intensitat del llum (2).
Un altre menor de 16 anys entra en el mateix centre per traficar amb drogues, atemptar contra l'autoritat i realitzar algun robatori. Un dia, l'amarren a un llit de ferro amb corretges durant hores: «corretges que et tallen la circulació, i si t'entra caguera et cagues damunt». L'antic cap de seguretat del centre afirma que «les corretges són com cinturons: dos vigilants estiren d'elles contra un barrot del llit, tot ajustant-les el màxim possible. A voltes hem tingut por perquè les extremitats començaven a posar-se negres». En aquestes situacions assegura haver intentat avisar al coordinador, per a obtindre com a única resposta «no molestar fins que no tinguera les mans fredes». L'intern assegura que «et col·loquen les corretges de mans i peus, però "si la segueixes liant" et posen una altra corretja d'un pam en la nuca». Aquestes situacions es poden denunciar, però els advocats ho solen desaconsellar per evitar possibles represàlies durant la condemna (3).
La reivindicació no seria, doncs, apaivagar les mesures de contenció mecànica, exigir un ajustament a les limitacions que estableix la llei, sinó eliminar-les per complet, atès que l'ambigüitat de la llei —aplicar la contenció «davant la resistència activa o passiva a les instruccions del personal»— pot seguir donant peu a aplicacions arbitràries i desmesurades en qualsevol cas. A més a més, per molt curta que siga la contenció, aquesta deixa seqüeles irreversibles que requereixen de tractament psicològic. Aquesta és una pràctica que, malauradament, no es dona únicament en aquest tipus de centres, sinó que també continua realitzant-se com a càstig en molts centres psiquiàtrics de l'Estat, tal i com denuncia el documental de TV3 Veus contra l'estigma.
Una pràctica que pot conduir, en últim terme, a la mort: en 2011 mor un menor de 18 anys, suposadament d'un atac al cor, durant el seu internament al centre Teresa de Calcuta de Mallorca, però la família sempre ha posat en dubte aquesta versió després d'observar arraps i morats en el cos del menor durant el funeral. L'informe que el centre va remetre a la Fiscalia i Jutjat de Menors declara que «davant l'estat d'agressivitat i violència del menor es fa necessari aplicar subjecció física i, siguent aquesta infructuosa, es fa necessari aplicar la subjecció mecànica. La detenció d'aquesta mesura es fa necessària després d'observar que el menor es troba inconscient i no respon a cap estímul». El menor havia sigut contingut de forma "física" —reduït per un grup d'agents de seguretat— i "mecànica" —nugat a un llit amb corretges— després de negar-se a despullar-se per a comprovar, com així va ser, que no amagava drogues baix la roba. La segona contenció es va produir després que el menor demanara de forma insistent un calmant (4).
(1): Eldiario.es, 7-1-19
(2): El País, 8-4-12
(3): El Confidencial, 26-1-18
(4) Público, 1-12-11