Per
què no escrivim sobre les nostres feines a les xarxes? Per què
no pengem fotos i publiquem comentaris com quan estem de
vacances o arriba el cap de setmana? Per què, si —¿en
el millor dels casos?— anem a passar gran part de la nostra vida estudiant i/o treballant? Per
què, si en teoria el treball és la
condició material de la nostra subsistència? Sembla que hi ha
quelcom de tabú, quelcom d'inenarrable en el propi fet de treballar.
Sembla que hom pot parlar-ne només en la intimitat, com a molt en un
cercle reduït, però mai no exposar-ho als quatre vents. O bé difondre algun producte o alguna que altra fita
relacionada —per
fi he trobat feina o
m'han tirat,
m'han ascendit o
descendit, m'han pujat o
baixat
el sou, he
aprovat o
no
les oposicions, etc—
però mai res que descriga les dinàmiques i
procediments interns.
El treball deixa de mostrar-se, així, en unes plataformes dissenyades per a exposar únicament coses relativament boniques. Hi ha quelcom
d'indecorós i obscè —més
d'escatològic que no de pornogràfic—
en parlar sobre la feina a les xarxes.
Permeteu-me
citar al malmès Sigmund
Freud —al
remat un
divertidíssim escriptor satíric, si
se'l llig
amb no
molta
més serietat que, per
exemple,
a un Marquès de Sade—, qui equiparava els diners amb la merda, i
remarcava el fet de que el primer cagallonet d'un nadó —fins i tot
encara en
la forma-meconi— suposa el primer sou, el
que permet
la
seua entrada
en societat.
En
una societat basada en la producció, el primer producte del cos
garanteix simbòlicament
la
seua
aptitud per al treball: totes les atencions rebudes per la família han constituït una força de treball capaç de
produir
residus susceptibles
de convertir-se en un futur en la
forma-diners.
Aquell
meconi
assoleix, amb el cagallonet compacte, la forma definitiva d'una
ofrena iniciàtica vers una societat fonamentada en la circulació de
secrecions. Només resulta decorós parlar sobre les coses amb les
quals ens gastem els diners quan no estem treballant, doncs parlar
sobre el propi
treball
—mostrar els processos
ocults
a través dels quals "segreguem" el sou—
equivaldria,
des
d'aquest insòlit
punt
de vista,
a mostrar gràficament
els
processos
intestinals gràcies
als
quals
es generen els cagallons —endavant,
doncs!